Les meva primera setmana de pràctiques

CEIP PONENT

El passat mes de febrer vaig realitzar les primeres pràctiques com  a futura mestra. Aquestes, estan incloses en l’assignatura de Practicum, a segon curs de Primària de la facultat d'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’escola assignada és el CEIP Ponent  situada al barri Rocblanc de Terrassa.

Castellers cicle infantil

Allà he trobat un equip cohesionat i disposat a ajudar i a col·laborar. Va ser tota una sorpresa anar a parar a P-5, però una de les consignes de les pràctiques és veure el pas dels alumnes del cicle infantil al inicial.

L'escola està engrescada treballant la ciutat de Terrassa, com a projecte transversal. A dalt, podeu veure un pòster   exemple  de les diverses activitats que van elaborar al ltaller de castellers que van fer a principis del mes de febrer.

La classe de P-5 B es diu les Foques, totes les classes de l’escola tenen un nom relacionat amb el medi marí.

A cicle infantil no treballen amb llibre de text, sinó pe projectes educatius. P-5 està treballant aquest trimestre amb un projecte sobre els Pirates, així que el primer dia de pràctiques em va rebre la Mireia, la tutora del curs, i ja vaig trobar als petits alumnes pintant  pirates amb diverses tècniques: ceres, temperes, rotuladors, llapis de colors... 

Mireu alguns del dibuixos, quins detalls i quines decoracions són capaços d’elaborar amb  només 5 anys.

L’escola Ponent demostra tenir inquietuds molt importants, i compta entre d’altres amb un projecte de llengua estrangera, anglès, i d’educació emocional. La competència emocional ha esdevingut una necessitat i un recurs per a la millora de les relacions, i encara més per als nens, per la seva millora com a futurs ciutadans. He pogut veure com la classe es converteix en un lloc que capacita, deixa opinar, consensuar i proveeix als petits alumnes d’afecte. Afecte, que ells em van demostrar  contínuament. 

Va ser molt enriquidor observar i notar com els nens et busquen amb la mirada, et demanen, et necessiten, això, sumat a tot d’abraçades i petons espontanis que demostren que l’ésser humà, des de ben petit, sense perjudicis ni altres “contaminacions”,  es relaciona amb amor i afecte.

Interessantíssim veure com aprenen a llegir i a escriure, com fan psicomotricitat i fins i tot anglès. No vaig poder assistir a una classe de treball per ambients,  la propera setmana que continuen les meves practiques podré veure i copsar això i molt més. Continuaré !!

     MERRY CHRISTMAS !!

AND HAPPY NEW YEAR 2011 !!

Nit de Nadal, Nadal i Sant Esteve

Nit de Nadal amb la mare i l'Anna Prat 

La Marian, la mare i l'Annie fem sobrataula, cafè i torrons 

L'Oriol ens toca la pandereta

Acompanyo l'Oriol cantant

Record d'un Nadal amb en Josep 

A can Prat fem cagar el tió 

En Paco, l'Anna, l'Agnès i la simpàtica gosseta Amelie

Nadal 2010 amb la família Prat

Per Nadal Canelons i Croquetes a Aiguafresca

Ja és una tradició per Nadal la Maria ve a casa i  preparem els tradicionals canelons amb la recepta de la Carme Ruscalleda. Segons els meus nebots Xavi i Àlex que tenen un paladar expert per degustar canelons diuen que són els millors que mai han menjat. 

Bullim la pasta de caneló. La Júlia és tota una dona que ja tan petita sap fer diverses activitats alhora. Parla per telèfon amb els seu pare i ajudar a la mare passant-li els canelons.

Mireu quina cara de satisfacció la Ju ha enrotllat els seus primers canelons.

La Maria Codony i la seva filla "mano a mano" fent canelons.

I ja posades aprofitem i fem croquetes casolanes de pollastre també de la Rusqui. Tot boníssim. L’any 2006 va començar la tradició d’unir esforços, forns i l’espaiosa cuina de casa  per preparar els famosos canelons. Aquest any hem comptat amb l’ajuda de la Júlia, la filla de la Maria de només cinc anys però que ja s’emociona ajudant, col·laborant i menjant pasta de caneló, no es podia resistir. Em pregunto a qui li ha sortit la nena, oi Pep?

La Júlia està contentissíma, jo tant o més, però els canelons no es poden deixar de remenar que si no s'enganxen.

I cap el migdia sona el timbre de casa i sorpresa la Núria Solà de Centelles ens ve a veure. Ella tota feliç ja ha plegat de la Uni, fins l’any que ve, i em ve a desitjar Bon Nadal. 

La pasta de caneló ha quedat delciciosa i si no pregunteu-li a la Júlia
que no podia deixar de provar-la.

Ja hem acabat estem esgotades hem fet 120 canelons i 80 croquetes de pollastre. Això sí estem contentes i satisfetes sabem que els nostres convidats menjaran com un autèntics reis. A més a més hem passat tot un matí les tres juntes xerrant i rient.

Ha estat "FANTÁSTICO" que diria el meu admirat Eduard Punset. Sóc una afortunada per tenir una amiga i neboda tan maques i que m’estimen tant.

    En Josep ens va deixar

Josep Prat i Falgueras 

Sant Esteve 2009 a Can Prat 

La passada primavera ens va omplir de flors, colors i vida nova; però també de tristesa perquè se’ns va endur el patriarca, en Josep. I encara tenim l’ànima ressentida. Ell va ser sempre el més entusiasta i dinàmic, tant en els bons moments com en els dolents. Un home hàbil pels negocis i sensible per la pintura. Un artista, un treballador incansable. Ens ha marxat un pou de saviesa.

Aiguafreda, 40è Aniversari Anna, juliol 2008

"El Pla de les Forques" Hostalets de Balenyà, setembre 2010

Cendres i pètals de roses al "Pla de les Forques"

"Josep m’has deixat un buit impossible d’omplir però sé que sóc afortunada per haver-te conegut i haver estat la teva amiga. Sempre tenies quelcom per explicar-me interessant, divertit i savi. En tot moment m’havies demostrat el teu afecte, tant per la meva persona, com per la meva família que tant admiraves. Gràcies per tants bons moments junts, per la nostra complicitat i per la teva companyia".

En Josep ens ha deixat tot un llegat a les persones que van tenir la sort de coneixe’l i viure a prop seu. Tots el trobem a faltar.

L'Última Llum del Dia

M’apassiona la llum, els núvols, la lluna, les estrelles i tants altres fenòmens que la natura ens regala.

Posta de sol a Tenerife

La llum m'ha agradat sempre així que el 2 de setembre quan vaig sortir a l’exterior de l’aeroport de Tenerife i vaig tornar a veure la meravellosa llum tropical vaig pensar i sentir...Oh! És tan diferent, és fantàstica!!

La Gomera, els núvols i la posta de sol

Especialment la llum de la tarda, just abans de la posta de sol.

Roques volcàniques i crepuscle

És una llum màgica. I M'atrau com cap altra llum del dia.

Sopar Amics UAB

Feia dies que els amics de la Uni intentaven trobar un dia d'agost per reunir-nos per fer un sopar. Al juliol ja havien fet un, però van trobar molt a faltar a l'Anna Valentí des de Sils terres gironines, i l'Adrià des d’Artès comarca del Bages, els va ser impossible venir. I aquesta vegada ho hem aconseguit! Ens reunim el 25 d'agost a casa, a Aiguafreda que és l’últim poble del V. Oriental, però que no us enganyin geogràficament és Osona, us ho diu una vallesana. Ens morim de ganes de retrobar-nos i explicar-nos-ho tot sobre les vacances. 

  

 El vespre promet, futbol amb la festa del Gamper i el partit entre el Barça i el Milan. Un sopar a la terrasseta chill out dels Prati amb bona companyia i la lluna plena plena que ens il•luminarà, tot un luxe.

Primer arriben la Marta de Lliçà de Vall amb l’Anna Valentí i tot seguit arriba l’Albert i tots quatre cap a mirar la festa del Gamper! Amb una cervesseta i unes olives. Més tard arriba la Núria de l’assaig d’uns dels actes que preparen per la festa major del seu poble Centelles, la Nuna porta el cant, el ball i el teatre a la sang. Ens porta unes precioses postals de Sardenya dedicades.




Sopem que tenim una gana! Els he preparat gaspatxo i crema de carbassó, per qui no agradi el primer, croquetes de ca la Montserrat (aquesta botiga de Vic ja és mereix ella sola una entrada al blog), formatges variats i el Roquefort que no falti, pels seus tres adictes l’Anna V., la Nuna i l’Albert, olives, formatge de “tetilla galega” amb codony, pa de xapata del forn de Ca l’Aureli, si veniu per Aiguafreda no deixeu de comprar pa fan el millor pa que conec. I les botifarres de can Salgot, l’Albert ens ha cuit, a part de la clàssica i la negra, dues novetats botifarra de bolets i d’escalivada i haig de dir que son boníssimes.

Ens hem oblidat d’amanir uns tomàquets de l’hort !!

De postres tenim les emblemàtiques galetes dels avis Trias que l’Anna V. ha tingut la gentilesa d’obsequiar-nos i no només son delicioses també son naturals, i una coca amb pinyons que he preparat amb molt carinyu pels meus companys d’estudi. I per concloure cafè amb gel i un xupito de vi de gel de Gramona, ummm! M’encanta el gust del raïm Gewüstraminer, a la Nuna no li ha agradat en canvi a l'Anna i la Marta els ha encantat.

I de fons l’Anna ens ha preparat la música de la seva ídol, sentim la veu increïble de la Janis Joplin!! Estàvem tan i tan bé...

L’Ádrià ha arribat a mig sopar, tenia entrenament i tan bon punt ha acabat, ell cap a Aiguafreda a veure els seus amics. L’hem rebut amb els honors que es mereix.

 

Les vacances d’allò més bé. La Marta acaba d’arribar de les illes Balears, ha passat uns dies a Mallorca on ha fet bones amistats. I ara passarà uns dies a la costa que els papis l’enyoren.
La Núria ha anat a Penyíscola per partida doble i a Sardenya, ve encantadíssima. L’Anna ha fet país ha anat al Pirineu i a la Cerdanya, l’Alt Urgell i el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Està emocionadíssima i ja pensa en tornar-hi però abans! Vol destí London i com sé que gaudirà a la ciutat del Tàmesis!!
L’Adrià està a caseta com un rei, el rei de la casa, bé això sí ha compartir el regne amb un germà adolescent i entremaliat. Aii sí és que els germans grans son tan macos i responsables, els petits en canvi tan trapelles.

L’Albert i jo encara hem de fer vacances així que els ho explicarem a la tornada.

Ha estat un sopar entranyable i divertit. A més a més l’Anna, la meva homònima, s’ha quedat a casa a dormir. Ha estat la meva convidada d’honor i espero tornar-la a tenir ben aviat per mimar-la com es mereix.

Hem xerrat, hem rigut, hem ballat. Tots acabem amb un bon somriure com podeu veure a les fotos.

L'Adrià, la Marta, L'Anna, l'Annie i l'Albert

Som uns companys de classe i amics que ens hem ajudat i recolzat al llarg del curs. Personalment m’heu donat un cop de mà cada vegada que ho he necessitat, moltes gràcies a tots. Heu estat molt generosos amb mi.

Encara ens queden molts dies de relax. 
BONES VACANCES GUAPOS !!

Un petó de l’Annie.

La Boqueria i la Barcelona Gòtica

La mare, l'Antonia i la seva flla gran la Carmeli

Dimecres passat, 18 d’agost vaig decidir dedicar un temps a la família i fer alguna sortida. Destí Barcelona, fugint i desconnectant de tanta tranquil·litat del jardí, l’aire pur, l’hort dels Pratti i les meves muntanyetes. I com no, dels meus estimats pobles, la Garriga de tota la vida i Aiguafreda que em va adoptar fa dotze anys.
Cal sortir ben d’hora que al migdia hem de tornar, tenim visita a cal metge amb el papi, que per cert a última hora s’ha desdit de venir a l’excursió metropolitana. Quina pena!! Ja hi tornarem amb ell. Igualment vaig molt ben acompanyada amb la mami i la meva germana la Carmeli.
Una mica abans de tres quarts de nou ja som a Barcelona, circular-hi a l’Agost és fantàstic. És com un regal per totes les cues que has fet al llarg de l’any, i jo aquest any n’he patit moltes, a Barcelona i camí de la UAB.

Comencem per admirar la plaça Nova o de la Catedral i recordem amb la mare algunes de les visites al mercat de Santa Llúcia. Fem una breu visita a la catedral, no sortim sense que la Carmeli ens faci parar atenció als preciosos vitralls de colors. Sortim pel claustre i ja estem al carrer del Bisbe, comencem a respirar barri gòtic.

Passem per sota del pont del Bisbe. I estem gairebé soletes,  en una de les estampes més fotografiades de la ciutat, quin luxe!! Sí no sembla Barcelona... és molt d’hora, els turistes dormen i els barcelonins son de vacances. Farem una mica de ruta gòtica barcelonina. Anem a la Plaça de Sant Jaume veiem Sant Jordi al Palau de la Generalitat i el famós balcó de l’Ajuntament. Sempre que visito aquesta plaça o la veig per la televisió em pregunto el mateix. Com no posen uns petits parterres amb una mica de verd i flors? Recordo que fa molts anys n'hi havia uns amb unes oliveres, trobo que feien la plaça més alegre, la trobo tan sòbria.

Seguim pel carrer Ferran observant les plaques dels oficis que hi ha a les voreres, passem per davant de la botiga Custo i de diversos hotels dels quals els turistes ja comencen a sortir. Arribem a les Rambles de les Flors gairebé davant del Teatre del Liceu i ens encarem cap el nostre destí principal el famós mercat de la Boqueria.

Recórrer la Boqueria sempre és un plaer pels sentits i per tres dones com nosaltres que ens encanta cuinar, encara més. És tot una aventura per la vista i l’olfacte. Només mirar ja se m’ocorren un munt de plats per cuinar. També em venen a la ment tot d’anècdotes de les compres per les festes de Nadal amb la meva amiga Maria i la petita Júlia. En explicar-les, la mare i la Carmeli no poden parar de riure... realment quines bones estones es passen amb els bon amics.

Passem per la parada dels bolets i ummm!! Veig un dels meus bolets preferits Rossinyols !! Molt cars això sí, i a més a més, avui l’objectiu no és comprar, és passejar i anar a esmorzar. En Pinotxo està de vacances quina pena... així que ens decidim per la terrasseta del restaurant la Gardunya que era l’antiga fonda del mercat. Mengem, xerrem i riem! El cambrer és simpàtic, amable i atent.

Ens dispara una foto, segons ell és un fotògraf professional, i ens diu tot de coses que ens fan riure molt. Dóna gust trobar-se gent així, sortim encara més contentes, adoro la gent que sap atendre al públic i d’això en fa un art.
Marxem, no sense abans comprar una ampolla de suc de fruita de la passió. Vull tornar a fer la crema de “maracuyà” amb mousse de llimona que vaig fer pel meu aniversari el passat juliol. Això és una de les avantatges de viure a Barcelona trobes tots els ingredients, per estranys o exòtics que siguin, per cuinar aquelles receptes tan especials.

Camí del pàrking de la catedral passem per la plaça del Pi i visitem l’església de Santa Maria del Pi. Agafem el famós carrer del Petritxol i recordo dues persones estimades que ja no estan entre nosaltres, en Josep Prat al passar per la sala Parés, i la Montserrat Roquet al passar per la granja la Pallaresa. Una abraçda des d'aquest blog  a les famílies Prat i Montagut Roquet.

En Josep és el meu sogre i era entre moltes d'altres coses, un pintor paisatgista. La Montserrat és la mare de la Marta Montagut, íntima amiga de la meva germana petita la Montse. La Montserrat com a bona barcelonina ens havia recomanat, quan érem només unes nenes, anar a prendre un suís al típic establiment.

                                        

Passem per la Porta Ferrissa i els ensenyo la façana del pis on viu des de fa uns mesos l’Anna Prat, la filla que vaig conèixer amb sis anyets i que ara en té 21. No la podem entrar a saludar  està passant l’estiu a Sant Antoni de Calonge treballant i robant al rellotge una mica de temps per descansar o fer una mica de panxing a la platja. Jo sí que la veuré, a la tarda me’n vaig cap la Costa Brava a visitar-la. Quin dia! Em passaré unes quantes hores al cotxe, però no importa, m'encanta conduir, i més per compartir temps amb els que estimo. Arribem a la plaça i abans d’acomiadar-nos de la ciutat comtal entrem en una botiga a comprar unes quantes boniques postals. Un parell d’elles em fa molta il•lusió enviar-les a la Índia, al meu fillol de la Fundació V. Ferrer. I pensar que en Vicenç vivia en unes casetes, ja derruïdes en el que ara és aquesta plaça.

Tornen a la Garriga ben satisfetes i felices. La visita ha estat breu, però hem passat un matí plegades i molt molt contentes. Hi tornarem! La Carmeli fa temps que té pendent visitar l’església de Santa Maria del Mar. La mami té ganes de tornar a veure el cinema Imax. També els "dec" una visita guiada al Teatre del Liceu (a l'agost fan vacances). El que més ganes tenim és de compartir el nostre temps, tot s'intentarà! Aquesta escapadeta bé es mereix la primera entrada al meu flamant blog.


Ara tinc un preciós somriure als llavis!!