La Boqueria i la Barcelona Gòtica

La mare, l'Antonia i la seva flla gran la Carmeli

Dimecres passat, 18 d’agost vaig decidir dedicar un temps a la família i fer alguna sortida. Destí Barcelona, fugint i desconnectant de tanta tranquil·litat del jardí, l’aire pur, l’hort dels Pratti i les meves muntanyetes. I com no, dels meus estimats pobles, la Garriga de tota la vida i Aiguafreda que em va adoptar fa dotze anys.
Cal sortir ben d’hora que al migdia hem de tornar, tenim visita a cal metge amb el papi, que per cert a última hora s’ha desdit de venir a l’excursió metropolitana. Quina pena!! Ja hi tornarem amb ell. Igualment vaig molt ben acompanyada amb la mami i la meva germana la Carmeli.
Una mica abans de tres quarts de nou ja som a Barcelona, circular-hi a l’Agost és fantàstic. És com un regal per totes les cues que has fet al llarg de l’any, i jo aquest any n’he patit moltes, a Barcelona i camí de la UAB.

Comencem per admirar la plaça Nova o de la Catedral i recordem amb la mare algunes de les visites al mercat de Santa Llúcia. Fem una breu visita a la catedral, no sortim sense que la Carmeli ens faci parar atenció als preciosos vitralls de colors. Sortim pel claustre i ja estem al carrer del Bisbe, comencem a respirar barri gòtic.

Passem per sota del pont del Bisbe. I estem gairebé soletes,  en una de les estampes més fotografiades de la ciutat, quin luxe!! Sí no sembla Barcelona... és molt d’hora, els turistes dormen i els barcelonins son de vacances. Farem una mica de ruta gòtica barcelonina. Anem a la Plaça de Sant Jaume veiem Sant Jordi al Palau de la Generalitat i el famós balcó de l’Ajuntament. Sempre que visito aquesta plaça o la veig per la televisió em pregunto el mateix. Com no posen uns petits parterres amb una mica de verd i flors? Recordo que fa molts anys n'hi havia uns amb unes oliveres, trobo que feien la plaça més alegre, la trobo tan sòbria.

Seguim pel carrer Ferran observant les plaques dels oficis que hi ha a les voreres, passem per davant de la botiga Custo i de diversos hotels dels quals els turistes ja comencen a sortir. Arribem a les Rambles de les Flors gairebé davant del Teatre del Liceu i ens encarem cap el nostre destí principal el famós mercat de la Boqueria.

Recórrer la Boqueria sempre és un plaer pels sentits i per tres dones com nosaltres que ens encanta cuinar, encara més. És tot una aventura per la vista i l’olfacte. Només mirar ja se m’ocorren un munt de plats per cuinar. També em venen a la ment tot d’anècdotes de les compres per les festes de Nadal amb la meva amiga Maria i la petita Júlia. En explicar-les, la mare i la Carmeli no poden parar de riure... realment quines bones estones es passen amb els bon amics.

Passem per la parada dels bolets i ummm!! Veig un dels meus bolets preferits Rossinyols !! Molt cars això sí, i a més a més, avui l’objectiu no és comprar, és passejar i anar a esmorzar. En Pinotxo està de vacances quina pena... així que ens decidim per la terrasseta del restaurant la Gardunya que era l’antiga fonda del mercat. Mengem, xerrem i riem! El cambrer és simpàtic, amable i atent.

Ens dispara una foto, segons ell és un fotògraf professional, i ens diu tot de coses que ens fan riure molt. Dóna gust trobar-se gent així, sortim encara més contentes, adoro la gent que sap atendre al públic i d’això en fa un art.
Marxem, no sense abans comprar una ampolla de suc de fruita de la passió. Vull tornar a fer la crema de “maracuyà” amb mousse de llimona que vaig fer pel meu aniversari el passat juliol. Això és una de les avantatges de viure a Barcelona trobes tots els ingredients, per estranys o exòtics que siguin, per cuinar aquelles receptes tan especials.

Camí del pàrking de la catedral passem per la plaça del Pi i visitem l’església de Santa Maria del Pi. Agafem el famós carrer del Petritxol i recordo dues persones estimades que ja no estan entre nosaltres, en Josep Prat al passar per la sala Parés, i la Montserrat Roquet al passar per la granja la Pallaresa. Una abraçda des d'aquest blog  a les famílies Prat i Montagut Roquet.

En Josep és el meu sogre i era entre moltes d'altres coses, un pintor paisatgista. La Montserrat és la mare de la Marta Montagut, íntima amiga de la meva germana petita la Montse. La Montserrat com a bona barcelonina ens havia recomanat, quan érem només unes nenes, anar a prendre un suís al típic establiment.

                                        

Passem per la Porta Ferrissa i els ensenyo la façana del pis on viu des de fa uns mesos l’Anna Prat, la filla que vaig conèixer amb sis anyets i que ara en té 21. No la podem entrar a saludar  està passant l’estiu a Sant Antoni de Calonge treballant i robant al rellotge una mica de temps per descansar o fer una mica de panxing a la platja. Jo sí que la veuré, a la tarda me’n vaig cap la Costa Brava a visitar-la. Quin dia! Em passaré unes quantes hores al cotxe, però no importa, m'encanta conduir, i més per compartir temps amb els que estimo. Arribem a la plaça i abans d’acomiadar-nos de la ciutat comtal entrem en una botiga a comprar unes quantes boniques postals. Un parell d’elles em fa molta il•lusió enviar-les a la Índia, al meu fillol de la Fundació V. Ferrer. I pensar que en Vicenç vivia en unes casetes, ja derruïdes en el que ara és aquesta plaça.

Tornen a la Garriga ben satisfetes i felices. La visita ha estat breu, però hem passat un matí plegades i molt molt contentes. Hi tornarem! La Carmeli fa temps que té pendent visitar l’església de Santa Maria del Mar. La mami té ganes de tornar a veure el cinema Imax. També els "dec" una visita guiada al Teatre del Liceu (a l'agost fan vacances). El que més ganes tenim és de compartir el nostre temps, tot s'intentarà! Aquesta escapadeta bé es mereix la primera entrada al meu flamant blog.


Ara tinc un preciós somriure als llavis!!